top of page

Una de les fonts que ens permet analitzar la societat de l’època és, sens dubte, la premsa. Trobem referències de la popularment anomenada grip espanyola (també coneguda amb altres noms) als diaris de Catalunya, Espanya i la resta del món. A les seves pàgines, aquells diaris i revistes van parlar tant dels orígens com dels efectes de la grip.

A la premsa catalana de l’època es pot constatar la gran incidència de la fatal malaltia (que no va distingir classes socials) pel gran nombre d’esqueles que ompliren moltes de les seves pàgines.

Imatge_text-introdcutori.png

Font: Esqueles del 8 d'octubre de 1918. La Vanguardia.

A banda de la premsa informativa, les publicacions satíriques de l’època van il·lustrar, amb humor i sarcasme, les inquietuds i preocupacions de la societat d’aleshores, cosa que permet als lectors actuals aprofundir en les conseqüències que la grip va tenir entre els nostres avantpassats. Un bon exemple seria el de La Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia, que mostren a les seves vinyetes satíriques la situació a Barcelona (Martínez, 2017).

En aquest recull presentem algunes d’aquestes vinyetes satíriques procedents de diferents diaris i revistes catalans de l’època.

D'entre aquestes vinyetes satíriques cal destacar tres il·lustradors de l'època amb un llarg recorregut artístic que van plasmar amb humor la situació del moment, col·laborant amb diferents publicacions.

Imatge_retallada_1_edited.jpg
31775_feliu-elias-i-bracons.jpg

Feliu Elias i Bracons (1934).

Autor: F. Serra Dimas.

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Elias i Bracons, Feliu (Apa)

Crític i historiador de l’art, pintor, caricaturista i escriptor.

Barcelona, 1878 — Barcelona, 1948

​Publicacions: ¡Cu-Cut!Papitu, Iberia, La Publicitat, El Poble Català, Picarol, Mirador, La Esquella de la Torratxa, La Campana de GràciaNova RevistaVell i NouMeridià.

A part d'humorista gràfic va ser pintor i crític d'art. El pseudònim d'Apa va ser reservat per al dibuix humorístic i la sàtira gràfica. Va començar com a caricaturista el 1902 al setmanari ¡Cu-Cut!. Després d'un breu pas a la revista Papitu el 1908, va començar a aportar les seves contribucions a La Campana de Gràcia i a La Esquella de la Torratxa. I així, va continuar dibuixant per a diferents publicacions.

SarcasmeHumor
Sarcasme i humor
SarcHum
bottom of page