La grip a Espanya
A Espanya, les primeres notícies sobre la nova malaltia van aparèixer a la premsa des del mes d’abril. A diferència de la premsa dels països bel·ligerants, la premsa d’Espanya, un país neutral durant la Primera Guerra Mundial, va oferir una ampla cobertura informativa sobre la grip, la qual cosa va provocar que fora del país s’atribuís a la malaltia el nom de grip espanyola.
A Espanya, a la malaltia se li van atribuir noms com la enfermedad de moda o, no sense enginy, Soldado de Nápoles, que feia referència al nom d’una peça molt encomanadissa de la sarsuela La canción del olvido:
Espanya va ser un dels països europeus més afectats, la situació econòmica va contribuir sens dubte a l’elevada mortalitat. La manca d’unes bones condicions sanitàries i la dificultat per accedir als aliments primordials per a la població van fer més fàcil la propagació del virus.
Els primers casos de la grip a Espanya es van registrar al mes de maig del 1918, i en un primer moment es va intentar minimitzar la gravetat de la malaltia des de la premsa, presentant-la com un simple refredat. Però la realitat no es va poder ocultar gaire temps, i aviat es van produir crítiques contra les autoritats polítiques però també contra les sanitàries per haver minimitzat la situació.
Malgrat la inicial reacció erràtica, el govern de concentració encapçalat per Antonio Maura va prendre mesures preventives per intentar parar la crisi: es va ordenar la desinfecció de teatres, fàbriques, circs, tallers, vagons de trens i tramvies, escoles i esglésies, es va ordenar controlar als forasters que entraven a un municipi, es va aïllar als malalts o les persones que presentaven símptomes, es van instal·lar aparells per desinfectar els edificis del Congrés i del Senat, alguns alcaldes van ordenar la quarantena de tots els habitants, es va donar llibertat als rectors per tancar els centres universitaris, es van prorrogar indefinidament els exàmens i les matrícules universitàries, etc.
A despit de les mesures, a la tardor del 1918 el sistema sanitari es va veure superat i a algunes ciutats va haver-hi problemes fins i tot per aconseguir taüts. I és que de fet, com a la resta de països, la malaltia també va tenir un gran impacte a Espanya: s’estima en 260.000 el nombre de víctimes mortals.
La malaltia va ser tan letal, sobretot en la segona onada el darrer trimestre de 1918, que va provocar més víctimes que la Gran Guerra.
La tercera a onada, a inicis de 1919, no va ser tan mortífera com l'anterior. És possible que la població en aquell moment ja hagués desenvolupat suficient immunitat de grup per a evitar l'expansió del virus (Beltran, 2020).
La grip a través de la documentació de l'època
La premsa de l’època en un principi va tractar la malaltia com una grip vulgar, però a finals de maig es va començar a parlar de l’epidemia reinante com una epidèmia molt contagiosa que estava causant estralls importants.
La epidemia reinante sigue extendiéndose.
La Agencia Fabra ha enviado a los peródicos abonados la siguiente nota:
A consecuencia de la epidemia que reina el personal de redacción y talleres ha disminuido en una dolorosa proporción, por lo que nos vemos precisados a remitir en alcances a nuestros abonados el servicio tanto nacional como extranjero.
Ha tenido que reducirse parte del servicio de tranvías, pues cerca de 200 empleados se han dado de baja por enfermos. La dolencia ataca con tal rapidez que se da el caso de que anoche se sintió un conductor de tranvías repentinamente enfermo y cayose de la plataforma, siendo inmediatamente trasladado en coche a su domicilio.
La Inspección provincial de Sandidad ha quedado sin personal por estar todos atacados de la enfermedad reinante.
El percentatge més alt de mortalitat es va concentrar en els adults més joves. És tal la magnitud d’estudiants malalts que va aparèixer una Real Orden en la Gaceta de Madrid sobre com efectuar la matrícula i els exàmens en aquestes circumstàncies.
MINISTERIO DE INSTRUCCIÓN PÚBLICA Y BELLAS ARTES.
-
REAL ORDEN
Ilmo. Sr.: Con motivo de las circunstancias actuales derivadas de la epidemia reinante, se han recibido en este Ministerio numerosas solicitudes de alumnos que no han podido matricularse o examinarse en las épocas reglamentarias.
En consecuencia de ello y siendo de evidencia notoria la causa alegada,
S. M. el Rey (q. D. g.) se ha servido disponer de lo siguiente:
1.º Que se admita la matrícula y examen a todos los alumnos oficiales y no oficiales de los Establecimientos de enseñanza dependientes de este Ministerio, que por razón de enfermedad no hayan podido efectuarlos en tiempo oportuno.
2.º Los Rectores, Directores y Jefes de todos los Establecimientos docentes, en el suyo respectivo, por delegación de este Ministerio y sin necesidad de nueva consulta, adminitrán, tramitarán y resolverán las diferentes solicitudes que se les presenten, quedando a su arbitrio la forma en que en cada caso habrán de justificar los interesados las alegaciones que hayan de servir de base a sus respectivas peticiones.
De Real orden lo digo a V.I. para su conocimiento y efectos consiguientes.
Dios guarde a V.I. muchos años. Madird, 4 de Junio de 1918.
ALBA
Señor Subsecretario de este Ministerio.
La premsa ens dóna una idea del context social en el qual van esdevenir els fets.
La impressió treta dels diaris consultats és la d’un total desconcert perquè ningú sabia com afrontar la pandèmia. Això si, van proliferar els anuncis privats sobre remeis sanadors (i falsos antídots):
El zotal es va convertir en el producte habitual per a desinfectar espais i carrers.
Por disposición de la Inspección provincial de Sanidad se han clausurado las escuelas oficiales y particulares.
Con tal motivo, una comisión de maestros privados ha visitado al gobernador, al que le han rogado que permita el que puedan seguir dando clases.
El municipio ha adquirido una gran cantidad de zotal destinado a la desinfección de los locales, solares, cloacas, etc., etc.
— El alcalde accidental ha reunido al gremio de cabreros, con el objeto de encontrar una fórmula para la tasación del precio de la leche, mostrandose dicha autoridad dispuesta a reprimir los abusos.
— El tiempo sigue fresco y bastante húmedo con tendencia a lluvia. Con tal motivo, los espectáculos se ven bastante desiertos. — Teruel.
La Vanguardia, 4/10/1918
Archivo ABC, Madrid, 11/11/1918. Autor: Julio Duque. Laboratorio municipal de Madrid: personal y material del servicio de desinfección durante una revista pasada por el doctor Chicote.
Trobem consells sobre higiene, sobretot, per part de les institucions oficials i publicacions a butlletins provincials. En aquest es prohibia la celebració de festes i fires i s'aconsellava l’ús de desinfectants:
Boletín Oficial de la Provincia de Soria, 11/10/1918
La Época, 18/10/1918
L’estiu semblava donar una treva als contagis però al setembre començava un gran rebrot. Beatriz Echeverri Dávila escriu que aquesta segona onada es va propagar ràpidament a partir dels dos grans eixos ferroviaris Irun-Madrid i Catalunya-Almeria i el virus va avançar fàcilment aprofitant les festes populars que congregaven a multitud de persones.
Les deficiències, tant en material com en personal sanitari, van ocasionar un col·lapse del sistema i es van multiplicar els cadàvers. El nombre de defuncions i la vaga d’obrers va desbordar l’empresa que ostentava el monopoli de fabricació de taüts. Els militars serien els encarregats d’ajudar en la sepultura dels morts. Es parla, fins i tot, d’enterraments a foses comunes.
El Diario Palentino, 4/12/1918
La Época, 19/10/1918