Introducció i justificació
El perquè d'aquesta exposició
A mesura que avançava l’any 2020, l’expansió exponencial del coronavirus o la COVID-19 va fer aconsellable prendre mesures extraordinàries com l’aturada de totes les activitats que no fossin considerades essencials. Seguint les indicacions de l’estat d’alarma decretat per part del Govern espanyol, el rector de la Universitat de Barcelona (UB) comunicava la clausura de tots els seus edificis i instal·lacions el 14 de març. I aquesta mesura tan excepcional ens va fer recordar que la UB ja havia hagut de viure un episodi similar un segle enrere, quan la Grip de 1918 va obligar la societat catalana a recloure’s per tal de protegir-se d’una pandèmia.
El paral·lelisme entre una situació i una altra de seguida ens va fer pensar en la necessitat d’explorar la possibilitat de fer una exposició que recollís la informació disponible sobre aquella desgraciada experiència. Les condicions de treball no eren les més adients, perquè els espais de treball dels investigadors socials (en el nostre cas, personal bibliotecari) són, bàsicament, els arxius i les biblioteques. I tots restaven tancats. De totes maneres, vam voler seguir endavant amb el projecte tot adaptant-nos a la realitat: formació virtual d’un equip de treball, posada en comú de les idees, revisió del fons bibliogràfic relacionat amb la grip i adquisició de llibres nous a través de la xarxa, buidat hemerogràfic en línia, videoconferències de seguiment...
La suma d’hores de feina de tot l’equip han permès finalment presentar-vos aquesta exposició que veieu a través de la pantalla, que no és tant el fruit d’una recerca –les condicions no ho permetien- com un treball de síntesi basat en la consulta de premsa de l’època, recursos en línia, i els pocs llibres als quals hem tingut accés durant el confinament. La nostra millor aportació, com a bibliotecaris que som, ha estat ampliar el nostre fons bibliogràfic amb recursos especialitzats sobre la pandèmia.
Introducció històrica
L’any 1918, mentre milions d’homes de nacionalitats molt diverses combatien encara a la Gran Guerra, un conflicte que havia assolit una dimensió veritablement global, es va manifestar una pandèmia letal que va rebre el nom de “grip espanyola”.
L’origen de la pandèmia és incert: si bé tradicionalment s’ha fixat a un fort de Kansas el març del 1918, les investigacions més recents han demostrat que la grip ja estava estesa l’any 1917 a pràcticament tots els campaments militars nord-americans que s’havien preparat per a l’enviament de tropes a Europa, si bé els primers casos podrien ser encara anteriors. Malgrat les notícies que alertaven que molts soldats nord-americans estaven malalts, el president nord-americà Woodrow Wilson no va voler suspendre els enviaments de tropes perquè va considerar que seria perjudicial per a la sort dels països aliats i que s’havia d’evitar que la notícia fos coneguda pels països de la Triple Aliança.
La grip es va estendre primerament per França i després pel Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Espanya i progressivament arreu del món, arribant a contagiar una part molt nombrosa de la població mundial total. La malaltia provocava febres, sensació de fatiga, vòmits i diarrees, dificultats per respirar, acceleració del ritme cardíac i dolors abdominals, i va afectar sobretot a adults joves en edats compreses entre els 20 i els 40 anys.
Naturalment, la pandèmia va representar un desafiament per la ciència i va provocar un reguitzell de remeis i recomanacions mèdiques poc fiables, com ara una excessiva ingesta d’aspirines que avui es consideraria contraproduent. A més a més, les autoritats van fixar mesures per evitar les aglomeracions, es van confinar poblacions, es van tancar centres educatius, es va recomanar l’ús de mascaretes i es van reforçar els efectius policials per mantenir la vigilància sobre el seguiment de les mesures. L’impacte econòmic de la pandèmia va ser important, ja que va paralitzar alguns sectors i va reduir els fluxos comercials internacionals.
Malgrat els esforços sanitaris i de les autoritats públiques per contenir la pandèmia als diferents països, el nombre de víctimes mortals va ser molt elevat: tradicionalment s’havia estimat que entre 40 i 50 milions de persones van morir degut la pandèmia, però com que moltes víctimes no van ser comptabilitzades degut a les limitacions i mitjans de l'època, actualment s’estima que van morir entre 50 i 100 milions de persones a tot el món, concentrant-se bona part de les víctimes la tardor del 1918.
Alguns personatges cabdals del moment van emmalaltir per la grip, com ara Woodrow Wilson, l’emperador alemany Guillem II o el primer ministre britànic David Lloyd George, i també artistes com Edvard Munch. D’altres personatges no van tenir la sort de sobreviure: l’economista i sociòleg Max Weber, el poeta francès Guillaume Apollinaire, el pintor Gustav Klimt o Edmond Rostand, autor del Cyrano de Bergerac, van comptar-se entre els milions de víctimes de la pandèmia.
Cap a l'any 1920 la pandèmia va remetre, però fins a la dècada del 1930 no es van tenir estudis eficaços i fins a la dècada del 1940 no va arribar una vacuna. De fet, encara entrat el segle XXI s’ha estat estudiant i reconstruint el virus causant de la grip.
La gripe española: la mayor pandemia de la historia moderna. Biblioteca Nacional de España.
El virus des del punt de vista mèdic
L'epidèmia de grip de 1918 tingué, durant molts anys, un origen incert. Avui dia, però, es coneix que fou causada per un brot del gènere influenzavirus A, també conegut com a grip A. Els virus de la grip A poden agrupar-se en subtipus en funció dels anticossos d'Hemaglutinina (H) i de neuraminidasa (N) que generen en els pacients infectats, el virus de l'epidèmia de grip de 1918 pertanyé al subtipus H1N1.
En general, tots els tipus de virus de la grip presenten unes característiques de transmissió comunes: segueixen patrons d'estacionalitat –són més freqüents en els climes temperats durant els mesos d'hivern- i es contagien per mitjà de les secrecions respiratòries de les persones que tenen el virus en etapa aguda, sigui directament o indirectament –fòmits-.
Sovint, però, per efecte de variacions genètiques en els antígens H i N, s'origina un brot especialment virulent que dóna lloc a una pandèmia mundial que sobrepassi els criteris d'afectació i d'estacionalitat de les epidèmies de grip comunes. Aquest fou el cas de la grip de 1918.
L'any 2005, a partir de mostres de teixit pulmonar obtingudes en una fosa comú del poblat de Brevig Mission a Alaska, s'aconseguí reconstruir el RNA complet del virus i replicar-lo en un laboratori d'alta seguretat.
Aquest fet històric permeté conèixer algunes característiques de la malaltia que ocasionava el patogen, com que el virus de 1918 s'autoreplicava molt més ràpidament que la majoria de grips conegudes i també que tenia un nivell de letalitat molt superior. Entre les mortíferes particularitats del mateix cal destacar la seva facilitat per produir un dany ràpid i sever als pulmons dels seus hostes -ocasionant pneumònies i inflamació del teixit pulmonar-.
D'igual forma, per mitjà de comparar el virus de 1918 amb altres com el de la grip estacional o amb virus recombinats –barreges del genoma de la grip de 1918 amb la grip estacional- es va poder postular que els efectes devastadors de la pandèmia de 1918 van ser causats per una atzarosa combinació de fins a 8 gens diferents.