La grip a Catalunya
La grip a través de la documentació de l'època
La premsa de l’època es va fer ressò de la malaltia i dels efectes de la grip. Trobem notícies a tots els diaris del moment. La premsa ens dona una idea del context social en el qual van esdevenir els fets.
La impressió que hem tret dels diaris consultats és la d’un total desconcert i impotència perquè ningú sabia com enfrontar aquesta pandèmia. Sí que trobem consells sobre higiene, sobretot, per part de les institucions oficials.
L’Arxiu Històric de Sabadell va publicar una sèrie de documents a la seva pàgina de facebook entre els que recollim aquest document que proporcionava informació i consells sobre mesures preventives.
Els diaris anunciaven multitud de solucions sense cap certesa científica però amb la intenció de millorar la salut o, si més no, prevenir la grip:
El zotal es va convertir en el desinfectant per excel·lència, recomanat per les institucions oficials.
La epidemia aumenta, pero con carácter más benigno.
Ha disminuido el número de defunciones.
— El Rey está más aliviado. La temperatura fue esta mañana de 38 con dos y por la noche de 38.
— La regadera automóvil desinfectó las calles de la ciudad con zotal. — Pujol
La Vanguardia, 3/10/1918.
En alguns casos la premsa feia ressó de la grip en format satíric, com és el cas de La Esquella de la Torratxa (vegeu apartat Humor).
La Esquella de la Torratxa, 25/10/1918.
Així com podem veure centenars de fotografies de l’ús de mascaretes en fotografies del món anglosaxó, sobretot dels Estats Units, no hem trobat testimonis gràfics de l’ús a Espanya i Catalunya. No obstant això, trobem notícies que donen fe de la seva existència.
Los enfermos se instalarán (cuando sea posible) en habitaciones ventiladas, cuidando de procurar su mayor aislamiento; su asistencia se efectuará con el mayor rigor higiénico, con mascarilla de gasa, cambio de ropa, etc., etc., efectuando cuando indique el médico por nimio que sea. Todo caso debe ser denunciado.
Confiando que todos los ciudadanos cumplirán estos deberes higiénicos, la Alcaldía espera que la situación sanitaria de Barcelona continuará siendo la normal, ya que por todas partes se ha comprobado que la lucha individual es de mayor efectividad que la colectiva.
La Vanguardia, 11/2/1919.
De les poques fotografies testimonials de la grip a Catalunya, s’ha trobat aquesta d’una dona malalta a un Hospital de Girona. La fotografia pertany al fons del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI) de l’Ajuntament de Girona.
Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CDRI), l’Ajuntament de Girona.
Fotografies de l'Hospital de la Santa Creu, sense data exacta però a finals dels anys 1910s – principis dels anys 1920s, en plena epidèmia de grip:
Sala dels Dolors o Infermeria de Sant Tomàs. Autor: J. Ribera Llopis.
Imatge cedida per l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb el permís de l’hereu de l’autor, Jaume Ribera Riera.
Sala de Sant Pere del Departament d’homes. Autor: J. Ribera Llopis.
Imatge cedida per l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, amb el permís de l’hereu de l’autor, Jaume Ribera Riera.
L’Arxiu de la Diputació de Tarragona ha compartit imatges del seu fons a través d’un vídeo que ens permet fer-nos una idea de com va ser la gestió de la grip del 1918 a la demarcació de Tarragona:
També trobem constància d’escenes quotidianes de la grip al Quadern de dibuix de Joaquim Renart realitzat entre l'11 de març al 25 de desembre de 1918. Dibuixava situacions quotidianes com aquesta que us proporcionem i que parla de la passa referint-se a la grip (vegeu l'apartat noms de la grip).
Al CRAI Biblioteca podeu trobar els seus diaris i algunes obres il·lustrades pel dibuixant:
El número de defuncions a Barcelona va desbordar els serveis funeraris, tant és així que es van presentar denúncies amb motiu de les demores en els enterraments. L’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona disposa d’aquestes denúncies en el seu fons:
Denúncies presentades amb motiu de demores en els enterraments durant l'epidèmia de grip, 12 d'octubre de 1918. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (Expedient D-1287).
El paràgraf que transcrivim, i que pertany a Biografía del Paralelo (1894-1934), sintetitza perfectament el pas de la grip a Barcelona:
En mayo de 1918, llegó la gripe, el “soldado de Nápoles”, benigna todavía, que el calor extinguió, pero que el otoño volvió a reanimar, en septiembre, para agravarse, imponentemente, en octubre, persistir en noviembre y colear hasta Navidades. Epidemia mundial que mató más que cuatro años de guerra. En Barcelona, doscientos mil tocados y diez mil defunciones. […]. No había aspirina, ni ataúdes, ni bastantes brazos sepultureros. No había más que muertos.
A Catalunya i Barcelona, la grip va tenir igualment un gran impacte, sobretot durant els mesos d’octubre i novembre del 1918.
Des de la Mancomunitat de Catalunya i des dels ajuntaments es van adoptar mesures per evitar la difusió de la pandèmia, com ara extremar la prevenció als trens que tornaven a Barcelona des de Portbou plens de treballadors estacionals, es van tancar els pous d’aigua, es va extremar la desinfecció dels carrers, es van tancar centres escolars públics i l’edifici de la Universitat de Barcelona també va quedar tancat, tal com va apuntar el jove estudiant de Dret Josep Pla al seu Quadern Gris (vegeu apartat La grip a la UB).
L’alcalde de Barcelona, Manuel Morales Pareja, també va ordenar habilitar espais municipals com hospitals, i fins i tot va demanar ajuda a l’Exèrcit per transportar i enterrar als morts.
Les famílies de botiguers amb almenys un contagiat estaven obligades a abaixar les persianes dels negocis, la qual cosa va provocar desproveïment i encariment dels preus, especialment el de medecines i el de desinfectants com el lleixiu.
Els problemes econòmics, la incertesa, l’escepticisme respecte a les recomanacions d’alguns sanitaris i el col·lapse dels serveis funeraris (moltes famílies havien de tenir el cos del difunt a casa durant dies fins que passaven a recollir-lo) van provocar habituals protestes a la plaça de Sant Jaume (Barcelona).
En total, van morir a Barcelona 22.767 persones, és a dir, el 3’5% de la població total de la ciutat. A més, dels 640.000 habitants de la ciutat, almenys 150.000 van veure’s infectats.
Amb aquestes xifres, no sorprenen les paraules de Josep Pla, que escrivia al seu dietari (1966):
Ara, finalment, dóna gust de viure a Catalunya.
La unanimitat és completa. Tothom està d’acord.
Tots hem tingut, tenim o tindrem, indefectiblement, la grip.